Cansat dels jardins de les flors
gelades, et seguiré a tu, amiga,
cap al teu cor ple de roses.

Guarda el jardí del teu cor
la rosa única per als ulls
fatigats, el temps no desfà en el teu jardí
el que has sembrat.

Estan les teves roses sempre fresques, les gotes
que les besen estan enamorades.
Estan les teves roses, amiga,
fruint en la frescor de la fontana
eternament. Fragants,
sempre joioses.

En el fons del teu cor vas dipositar la teva aliança,
vas netejar i vas ordenar totes les cambres,
els teus jardins interns,
perquè hi nasqués l'amor.
Vas perfumar la teva ànima.
¡Quina rosada d'infinita llum, en arribar l'alba,
va acariciar les teves roses!
¡Quin amor bellíssim va brollar per sempre
a la font del jardí del teu cor!