És utopia

Avui. En l'oficina. En el pis solitari.
Avui. En la televisió que altera el temps.
Avui. En un esclatar de passats i futurs.
Avui. En la "topia" del consum de masses, de la fam.
Avui no albirem cambres blanques de monjos lliures.
No veiem Irlanda vella entre llegendes. Boires verdes.
No hi ha proes de fe cap a platges nòrdiques. Certitud boreal.
No arribem en l'illa d'Islàndia silenciosa. Les primeres ermites.
Thule de somni és lluny, amagada entre herbes i runes.
Ridiculitzades totes les fites d'esperança i fantasia.
Per a nosaltres l'última Thule és utopia.
Per a nosaltres és utopia el somni.
Avui coneixem ja electrònicament la superfície del misteri,
La blancor perillosa de les Svalbard, els detallats mapes turístics
D'illes de desert on ja no viu la llunyania. Tristes torres: Tombuctú.
Avui coneixem cossos llunyans despullats, pits de Norrland,
Ventres de Guanabara, cares elèctriques estranyament boniques
De joves txeques, mil anys de bellesa eslava.
Avui veiem asseguts miracles projectats per la Gran Promesa.
Miracles. Llum. Penombra. Ombra.
Avui: Sahel i Cancún. Avui: identitat i anglès.
¿On és l'utopia? ¿Què és l'utopia?
És utopia parlar la llengua pura de la ninesa, poesia total.
Utopia mirar amb infinit amor a les darreres velles
Vestides de negre absolut, amb sabor a arques celestes.
Se'n van pels carrers sota edificis nous de formigó.
I utopia és escoltar pluges des de finestres de contemplació,
Amb notes de tronades penjades en un altre univers.
Pensar en tot, tot no pensant en res.
Sentir-ho tot, tot en sentir no-res.
És utopia, és utopia...
Uns escassos llibres amats com nens o savis.
Un únic pa per compartir, la confiança possible entre germans.
Milers de parles vives, d'íntima pau, d'identitat oberta.
Un futur sense tanta dolor, sense tantes boques sangrants.
És utopia, és utopia...
Una vida amb el cor també a les mans.

Juan Bielsa